Corpus de Sang i Guerra dels Segadors
Comparteix

Corpus de Sang i Guerra dels Segadors

En 1640, més de 2.000 pagesos, cansats dels abusos i saquejos castellans a les poblacions locals catalanes, van anar cap a Barcelona amb l'objectiu de fer valer la seva veu🗡️.

Per què va començar?

Mentre transcurria la Guerra dels 30 Anys⚔️, el rei Felip IV de Castella👑 volia cobrar tributs als catalans i reclutar-los per anar a la guerra. El problema, està en que les consitucions catalanes no permetien l’ús dels recursos i de la població per part del rei.

En la Guerra dels 30 Anys, les tropes castellanes del comte-duc d’Olivares, van establir-se a la frontera entre França i Catalunya per defensar la frontera.

Les tropes castellanes, patien una manca de recursos per continuar endavant amb la guerra, per aquesta raĂł, decideixen cometre saquejos a la poblaciĂł local catalana.

Com va continuar?

Els pagesos, molt emprenyats per aquesta situaciĂł, van revoltar-se grupalment per reivindicar.

Una dada a afegir, Ă©s que les constitucions catalanes deien que els catalans, tenien el dret de posseir armes i defensar-se.

Un dels llocs on més es va fer escoltar la veu dels pagesos, Santa Coloma de Farners. Els habitants d’aquesta, no van permetre que les tropes castellanes s’allotgessin.

Això acabava de començar. Santa Coloma va fer sonar les campanes🔔 per reunir als pagesos armats i expulsar a les tropes del castellanes.

Inici de La Guerra dels Segadors

El virrei castellà, enviat a Catalunya pel rei Felip IV de Castella, va donar un càstig als pagesos arrasant tota la ciutat de Santa Coloma de Farners juntament amb el seu exèrcit.

Això no va ser més que un error. El virrei, no va ser capaç de veure les conseqüencies que tindria arrasar la ciutat de Santa Coloma.

Els pagesos encara més emprenyats, sense cap bandera, escut o himne, van aixecar un Sant Crist. El 7 de juny de 1640, 2.000 pagesos van posar rumb cap a Barcelona amb la fi de venjar-se de l’exèrcit castellà.

Sense cap resistència i amb l’ajuda dels Barcelonins, van aconseguir alliberar als presos catalans que van ser empresonats pels castellans. I, a més, van acabar amb la vida del virrei de Catalunya (Dalmau III de Queralt) al considerar-ho un traïdor.

Els castellans, al veure això, van preparar un exèrcit amb l’objectiu de sufocar la revolta. Pau Claris, president de la Generalitat escollit l’any 1638, alarmat per la penetració de l’exèrcit castellà, proclama la Republica Catalana l’any 1641, sota protecció del rei de França, Lluis XIII.

Mapa de la Republica Catalana

Mapa de la Republica Catalana de 1641

RepĂşblica Catalana i batalla de MontjuĂŻc

Després de que Pau Claris proclamés la Republica Catalana sota protecció del rei Lluis XIII, l’exèrcit castellà, finalment recuperat, va posar rumb cap a Barcelona

Van aconseguir prendre Tarragona, tot i això, quan van arribar a Montjuïc, es van veure enfrentats, els pagesos (segadors) i l’exèrcit francés contra el castellà.

L’exèrcit francés, juntament amb els segadors, van guanyar la decisiva batalla.

Foto de Pau Claris

Mort de Pau Claris i fi de la RepĂşblica Catalana

Pau Claris, qui va ser el polític català més influent durant l’època, va morir el 27 de febrer després de ser possiblement enverinat pels castellans.

Per si això no fos prou, també va morir el rei de França Lluis XIII.

Durant el govern del successor de Lluis XIII (13), Lluis XIV (14), va començar una guerra civil en França (1650). Això va fer que una gran part de les tropes franceses es retiressin de Catalunya.

Mentrestant, l’exèrcit castellà assetjava ciutats importants catalanes.

Finalment, amb el Tractat dels Pirineus, França retira les seves tropes i renuncia al Principat de Catalunya, a canvi d’anexionar el Rosselló, Conflent i part de Cerdanya.